Poema enviat per Júlia

La primera vegada que em vas mirar als ulls,vaig sentir pau.
Em donaves la mà i m’enganyava pensant que tot era perfecte...
Quan m’abraçabes,sentia que et volia sempre al meu costat.
Em feies un petó i sentia que no desitjava res més en el món.
--------------------------------------------------
Amb tu em sentia com mai havia pensat que es podia sentir algú
T’estimava i tu erets amb mi,sempre junts
Sempre pensant en tu i cada minut que no hi erets,un minut perdut
Tu erets els meus motius,les meves raons per viure...
---------------------------------------------------
No m’importava res més,em vaig construir un món tancat on només erem tu i jo,
Savies que mai deixaries d’importar-me.
Però ara em sorprenc a mi mateixa de tot el que pot arribar a canviar el temps
Ara estic sola amb els meus pensaments i començo a reflexionar:
---------------------------------------------------
Si mai t’aguessis creuat amb mi potser ara seria una persona diferent
Vas entrar en la meva vida de cop i volta,sense avisar
Vas deixar que t’estimés,cada dia més que l’anterior
I a la vegada em vas donar temps per sentir-me desitjada.
---------------------------------------------------
Pero llavors,encara no sé perquè,van girar-se les coses:
De sobte, de dins teu van començar a sortir paraules que mai m’auria imaginat,
Paraules que se’m clavaven una a una fent-me més mal que la més poderosa de les armes
No t’importava que estigués malament ni que m’haguessis ferit?
--------------------------------------------------
Va començar a entrar inseguretat dins meu,convertint-se finalment en culpa,
Que va deixarme cega sense poder veure la realitat...
Durant molt de temps em preguntava què t’havia fet: no ho sabia.
Pero la responsable i la culpable de tot, n’era jo.
---------------------------------------------------
Sembla que jo ja no hi era,que ja no era res per tu
Vas sortir de la meva vida igual de ràpid que vas arribar::
De cop i volta,sense avisar. Deixant la meva ànima apagada i més debil que mai.
Vaig quedar-me sola amb els meus sentiments i el cor trencat.
---------------------------------------------------
Avui, quan t’he tornat a veure, m’has mirat als ulls però no com avans;
M’has mirat com si no em coneguessis, com si mai haguessim compartit
el més mínim indici de tendresa;que ara em pregunto si realment va ser sincer...
M’has oblidat completament...
---------------------------------------------------
Per les meves venes corre verí,
En les meves llàgrimes es veu reflexat el dolor...
Cada vegada que crido surt de dins meu una veu fràgil,
Que es deixa vénçer per la por...
---------------------------------------------------
Se que és inutil però no ho puc evitar,
Aquest dubte sempre em quedarà:
Si en algún moment, encara que fos un simple segon,
Vas arribar a sentir alguna cosa per mi.

servido por lesveusdelsilenci 1 comentario compártelo